A QUI VOTEN ELS PERIODISTES?

La segona activitat de la Setmana de les Ciències i les Lletres ha sigut un taller de periodisme relacionat amb la política espanyola. El diumenge 9 de març, el dia abans de l’activitat, hi va haver eleccions generals a Espanya -guanyades pels socialistes-, i per això aquest taller va ser enfocat cap a la política. Vam observar les portades de diferents diaris (El País, El Periódico, La Razón, El Mundo, ABC, Público, Avui) per comparar-les i veure com es posicionaven políticament i ideològica.
Primer, per tenir una idea general sobre la política espanyola, vam fer un quadre on vam col·locar els diferents partits segons si eren nacionalistes o no, i de dretes o esquerres. Fet això ho vam posar en comú i vam començar a analitzar les portades, tant els titulars com les fotografies. Fent aquesta anàlisi vam comprovar que tots els diaris estan condicionats políticament i que només veient la portada ja podem donar-nos compte d’això. Per exemple, el titular de l’ABC era “El PSOE vuelve a ganar, pero el PP crece en votos y escaños” mentre que la portada del diari Público deia el següent: “Triunfa Zapatero”.
Feta aquesta activitat, vam començar la segona part basada en els editorials dels diaris. Vam llegir diferents opinions i vam assenyalar les frases on es veia la seva opció política i si estaven satisfets amb la victòria socialista o no. Això es veia clarament ja que els diaris d’ ideologia més de dretes en comptes de ressaltar la victòria dels vencedors, veien els errors d’aquests i el que destacaven era l’augment de vots del Partit Popular. Vam acabar el taller parlant sobre el que pensem nosaltres de la política i si creiem que ens influeix o no.
Feta aquesta activitat, podem afirmar que la política ens afecta a tots, vulguem o no, i que el periodisme no és, ni molt menys, objectiu. Tot i que hi ha alguna opinió negativa a causa del desinterès per la política, la valoració de l’activitat és bastant positiva ja que els alumnes pensen que els hi ha agradat saber quina és l’ ideologia política de la premsa.

EI, QUE ANEM AL TEATRE!

Dilluns 10 de març de 2008
Dilluns al matí vam arribar a l’escola i ens van fer una breu presentació de la setmana de les ciències i les lletres de la nostra escola. Més tard vam fer camí cap a l’estació per anar a Olesa..
TEATRE LA PASSIÓ
La Passió d’Olesa de Montserrat és un espectacle que té molts valors artístics i culturals.
És un gran espectacle teatral, gràcies als actors, el text, la música, l’escenografia i l’espai arquitectònic. Té gairebé 500 anys d’història. L’edifici va ser inaugurat l’any 1987. L’escenari té una superfície de 500 m2 i una boca d’escenari de 7 x 31 m, és un dels més grans d’Europa. La sala té una capacitat per a 1.500 espectadors.
L’1 de maig de 1987, La Passió d’Olesa de Montserrat, després de l’incendi que va devastar l’anterior recinte, estrenava un nou Teatre de la Passió, un espai pensat bàsicament per a l’escenificació de La Passió.
EXPERIÈNCIA PRÒPIA
Vam arribar a la porta del teatre i només entrar ens van fer una explicació sobre la història d’aquella obra. Després d’explicar-nos les normes del teatre i d’escoltar els tres timbres d’entrada vam asseure’ns al pati de butaques i allà vam veure un vídeo de les diferents èpoques de l’obra de la Passió.
En acabar, ens van explicar les funcions de tots els col.laboradors del teatre i de l’obra des del director fins als actors i els tècnics. Per exemplificar aquest treball, varen sortir tres companys, dos dels quals van fer la típica representació de l’escena Romeo y Julieta al balcó i l’altre, complia la tasca de regidor.
Posteriorment, ens van ensenyar tot el teatre per dins, les seves característiques, els decorats i com posar-ho tot en acció. El lloc per on ha de passar tothom que hi actua és per maquillatge perquè sobre un escenari, el color de la pell i la brillantor són molt importants.
Ens va arribar l’hora de posar-nos a prova i de ser nosaltres mateixos. Ens vam posar en cercle i ens van explicar un joc anomenat “Zip”. Consistia en passar algun dels teus costats el Zip.
A mesura que anava passant el temps, el joc s’anava complicant, havies de passar el Zip (al costat), Zap (davant) i Boing (que rebotava).
Després, ens van agrupar en grups de quatre. Cada grup havia de fer una producció en cadena mitjançant màquines. Cada persona era un robot que feia una part del producte amb una certa mecanització i amb el soroll adient. Les nostres màquines van consistir en fabricar l’amor i el dolor.
Després, van agafar quatre voluntaris (Tamara, Sandra, Cristina i Ismael) i ens van fer fer un exercici d’improvització. Es tractava de començar d’esquenes i justament al girar-nos havíem de començar a explicar una història improvitzada on l’altre membre parella havia de seguir-li el rotllo.
Finalment, amb una invitació per anar a veure l’obra i un fort aplaudiment ens vam acomiadar i de tornada, a córrer per agafar el tren cap a l’escola.
OPINIONS DIVERGENTS
La part pràctica de l’activitat va ser molt adequada per la nostra edat i la manera de ser de la classe. Personalment, creiem que va faltar temps per poder viure més el sentiment o la passió que hi ha sobre un escenari tan gran i no amb un públic massa extens, però aquella sensació va ser impressionant.
Ens ho vam passar bé, encara que potser la part teòrica, per dir-ho d’alguna manera, es podria haver fet des d’un altre punt de vista i d’una manera més amena.
Els nois de la classe afirmen que s’esperaven més del teatre i l’activitat en sí. Coincideixen en que va ser avorrit i una mica pesat.
Per altra banda, les noies pensen que va ser una activitat bastant maca i divertida, sobretot la part pràctica i que no va estar gens malament. Afirmen que la part d’explicació i la visita a les parts del teatre no es varen fer gaire avorrides.

NO HAURIA ESTAT POSSIBLE SENSE...

Aquest blog ha estat possible gràcies als alumnes de l'àmbit de Lletres de 1er de Batxillerat. Som, a diferència dels de ciències, uns currantes natos.

Patricia Navarro--------> "A mi no me vacila ni perri"- la Matona
Anabel Lombardía------> "La carne es débil"- la Pija reformada
Mar Calavera-----------> Quan has tornat?- la piratilla
Gisela Gómez-----------> "Hey, hey! Tsu tsu! Orio tu nofia..."- la Kiki (pentina't)
Zaira Nieto-------------> la intel, arriba tard però li perdonem.
Itziar Garfias-----------> L'absent...
Judit Guzmán----------> "Ho sento! M'he adormit!"- la marmota
Ismael Boira----------->el jeviata, camello en celo, el remugante...
Peter Hendrick-------->"Digue'm-ne que,d'alguna manera escric un diari personal "- va viure a Holanda.
Carlos Ortí-------------> el apechugón- Xumi, és molt expressiu
Anna Maestre----------> pet presumit, Mini wini
Clàudia Schwarz---------> Silit Bang- la Barbie
Laia Fonollosa----------> la modosita- és molt dissimulada!

Montse Font, la nostra profe que ens deixa posar la música forta i algun dia anirà a Pacha!
La Sole Guevara nominada a millor actriu per la seva interpretació al videoclip.
Jordi Ibañez, a vegades fins i tot és útil i ens ajuda a muntar vídeos.
Carme Marfà, entregadíssima fins a l'últim moment.
Marc Sierra, perquè a partir d'ara es prengui la vida amb més filosofia. Gràcies perquè Francesc Pujols ja forma part dels nostres ligues.
A lo tricicle Junedenc per aguantar les nostres paranoies i convidar-nos a casa seva!
I, evidentment, a l´Òscar Esqué perquè s'ha convertit en el nostre "salvador informàtic".
A tots ells gràcies pel vostre esforç !!

MÉS ENLLÀ DEL BATXILLERAT

L’última activitat de la Setmana oberta al públic va ser una taula rodona a càrrec d’exalumnes de la primera promoció del Batxillerat (1999-2000) de la nostra escola. El dijous a les 19h, després de més de cinc anys sense veure’s, van retrobar-se alguns companys recordant els seus temps a l’escola. Van explicar la seva experiència una vegada finalitzats els seus estudis universitaris i la introducció al món laboral. Els participants van ser: Marc Gaset, estudiant del batxillerat Tecnològic i llicenciat Tècnic i Superior en Enginyeria de Telecomunicació; la Cristina Vázquez va estudiar el batxillerat social i és llicenciada en Psicologia, actualment està realitzant dos màsters; en Gerard Civil va fer el batxillerat social, un mòdul de Grau Superior de Turisme i posteriorment va fer la diplomatura; Marc Termes, va estudiar el batxillerat tecnològic, un mòdul d’Informàtica i tot seguit, la carrera; l’Ana González va fer el batxillerat d’humanitats i posteriorment Filologia Anglesa; finalment l’Olímpia Tuloch es va declinar pel batxillerat social fent la llicenciatura de Dret.

Durant tota la taula rodona es van debatre diferents aspectes que interessaven als actuals alumnes de batxillerat. Deien que els idiomes són una eina imprescindible en tot tipus de feina, “Anar a estudiar un any a l’estranger t’ajuda tant en el món laboral com en el personal”va remarcar l’Ana, que havia fet una beca Erasmus. Comentaven que el primer any és fàcil estampar-se, però que no cal desanimar-se perquè ho recuperes. Segons l’experiència de la Cristina “el primer any per mi va ser el millor ja que no vaig fer res, però aviat em vaig penedir” sempre s’ha de seguir estudiant, “estudiar mai és una possible equivocació”, va remarcar el Gerard. Comparaven els cicles formatius amb la universitat dient que els primers són més pràctics i el grau de dificultat és menor. Segons el Marc Termes “si del batxillerat als cicles formatius hi ha tres esglaons, del batxillerat a la carrera imagina’t...”. Van remarcar que agafar experiència laboral per omplir currículum és molt important, “tothom comença fent fotocòpies i repartint cafès” va dir l’Olímpia. El batxillerat és important per agafar les rutines d’estudi, l’esforç i el treball continu, “val la pena esforçar-se en els estudis perquè són el que et marcarà la teva vida”, va expliar el Marc Gaset. El gran temor dels alumnes que volen accedir a la universitat, la selectivitat, segons l’Ana “és com un examen més, no li heu de tenir por”. Van parlar sobre la seva experiència com a universitaris. “La universitat són els millors anys de la teva vida, s’ha d’aprofitar cada moment en tots els sentits: les festes, les associacions, els amics...” recordava la Cristina amb un somnriure als llavis. Dins la universitat estàs sol i a vegades costa moure’s: “el primer dia a la universitat em vaig perdre” deia amb un to humorístic el Marc Termes. El treball en equip es valora força tant en la universitat com a la feina; “a tots ens toca treballar algun dia amb gent que no suportem”, reflexionava la Cristina. Dicutint el millor horari per anar a la universitat van deduir que el nivell és més alt al matí i s’aprofita més el dia i a la tarda és un nivell més relaxat i personal.”Hi havien companys meus que anaven a la tarda perquè el nivell del matí no l’aprovaven” ens va explicar el Marc Gaset.
La jornada va acabar amb un petit refrigeri on es va notar el bon rotllo que vam palpar durant tota la durada de la xerrada.

CINEASTES PER DOS DIES

El taller audiovisual es va organitzar amb l’objectiu d’introduir-nos al món cinematogràfic i audiovisual. La idea principal era realitzar un videoclip musical de la cançó ”Revolución” d’ Amaral. L’encarregada de fer-nos el taller va ser la Carmen Marfà, una professional del sector cinematogràfic. Vam començar el taller el dimecres 28 de març, on la Carmen ens va fer una petita introducció al procés de producció d’una filmació. Vam aprendre els diferents àmbits que poden englobar una gravació: la preproducció, el rodatge i la postproducció. La preproducció és crear el guió, dissenyar l’escenografia en general, buscar les localitzacions, el càsting d’actors i els primers assajos amb aquests. Al rodatge és on hi ha els assajos generals i la filmació. En la postproducció s’editen les imatges i s’apliquen els efectes audiovisuals. Un cop acabat el procés tècnic es distribueix a les sales cinematogràfiques, festivals de cinema, s’edita en DVD o VHS i finalment es venen els drets per la transmissió a la televisió.
Després vam poder aplicar aquestes tècniques per al procés de creació del nostre propi videoclip. Vam dividir la classe en dos grups de treball, on cadascú feia una meitat de la cançó que després uniríem. Primer cada grup va pensar diferents idees per representar la seva part del videoclip. Després es van posar en comú per tal que el videoclip tingués un argument, però al final cada part en tenia un de diferent només compartint la idea de revolucionar-se enfront la societat. Totes les idees les vam posar en el guió i finalment ens vam repartir les tres càmares: les dues de gravar i la del “making off”. El primer grup va sortir al carrer amb la Sole gravant a l’Enrajolada, a dins del Museu Santacana i als exteriors de la nostra escola. Els altres alumnes es van quedar a classe gravant gran part del videoclip amb col·laboració d’extres i a la porta de l’escola.
Durant el segon dia vam continuar amb la gravació. El primer grup va gravar al pont del diable i al riu Llobregat, en canvi el segon grup va gravar al Mur. En acabar la gravació ens vam posar a editar la nostra feina. Havíem de seleccionar, retallar i muntar les imatges del videoclip. Finalment va ser una feina bastant laboriosa però amb bons resultats. L’experiència l’hem viscuda molt positivament i recomanem repetir el taller per l’any vinent.

El resultat el teniu aqui:

Carmen Marfà


Llicenciada en cinema i comunicació audivisual, es dedica, entre moltes altres coses, a fer reportatges per a l’associació Aula Media. Aquesta associació formada per un conjunt de professionals de la comunicació del món audivisual es dedica a fer arribar a les aules el llenguatge audiovisual. A part també forma professors, organitza xerrades per a alumnes i pares i realitza tallers.També ha treballat en publicitat i en altres reportatges. Actualment continua formant-se en el món del cinema i transmetent els seus coneixements a altres persones.

Ciència-Acció

Durant la V Semana de la Ciència i les Lletres, els nostres científics han realitzat activitats per separat. Des dels diferents laboratoris de l’escola, els científics i els tecnològics, han fet tota una sèrie d’experiments, proves i estudis sobre les matèries que cada grup estudia. Els alumnes de l’àmbit científic han estat fent experiments de la matèria de biologia, química i física, com per exemple, la dissecció d’un mol·lusc, la creació d’una pila Daniell, alguns assajos a la flama, diverses proves amb diferents aliments, etc.
Pel que fa a l’àmbit tecnològic, s’han dedicat principalment a fer proves de física, com: estudiar el temps parabòlic, el magnetisme, fer un circuit imprès, entre d’altres.
Tot i tenir experiments per separat, els dos grups, han fet activitats conjuntes com la visita als laboratoris de Solvay, i l’assistència a dues xerrades: la primera sobre el tractament dels materials en general, i la segona sobre les noves tecnologies i com perjudiquen la salut.
En conclusió, podem dir, que aquesta setmana en l’àmbit científic i tecnològic, ha suposat posar en pràctica tots els conceptes i coneixements assimilats durant aquests dos trimestres ja transcorreguts.

Les llengües del món

Quantes llengües existeixen en el món?

La resposta a aquesta pregunta és una mica complicada. Primer perquè encara s’estan explorant zones del món on es descobreixen noves llengües i també perquè hi ha llengües què, per diversos motius, s’estan extingint ràpidament. I segon, perquè la frontera entre llengua i dialecte entra de vegades en conflicte tant pel que fa a qüestions lingüístiques com polítiques.

És per aquest motiu, que dintre de les activitats de la Setmana, vam tenir l’oportunitat de realitzar un taller que ens permetria conèixer algunes de les llengües que existeixen. Les llengües de les quals vam estar parlant van ser: l’àrab, berber, romanès, búlgar, bengalí, quítxua, xinès, hindi, rus i tagalog, algunes de les quals no n’havíem sentit a parlar mai. Ens vam repartir per grups tot fent una recerca per internet de cada una d’aquestes llengües. La informació trobada ens va mostrar coneixements bàsics sobre la llengua treballada, vam conèixer l’alfabet propi de cada llengua, diferents paraules d´ús quotidià i, fins i tot, algunes frases curtes.

Quan ja teníem suficient informació com per a conèixer una mica la llengua que ens va tocar a cada grup, vam exposar-les oralment per tal que la resta de companys en poguessin tenir un mínim coneixement.

També vam aprendre que les llengües no són entitats inamovibles, sinó que evolucionen al mateix temps que la civilització. D’aquesta manera el català ha hagut de crear noves paraules, ja sigui per respondre a conceptes i objectes desconeguts abans, o sigui per la influència d’altres llengües. Actualment utilitzem paraules que han estat adaptades d’altres llengües, com per exemple bistec( anglès), cafè(àrab), perruca(francès), pizza(italià), soja(xinès), entre altres paraules que vam posar en comú.

Aquest taller, per una banda ens ha servit per endinsar-nos més en la llengua en general , i per altra banda, hem tingut l’oportunitat de millorar la nostra expressió a través de l’exposició oral, al mateix temps que ens ha ajudat a perdre la vergonya davant el públic, ja que l’activitat era una mica informal i en grup, de manera que obria un vincle de confiança entre nosaltres.
En definitiva, aquest taller ha estat molt dinàmic, ja que hem treballat diferents aspectes dels quals hem disfrutat tot fent-los.