EL TERROR DELS LLIBRES

Daniel Alpáñez, , home de 25 anys solter i amb un sentit macabre de l’humor, és autor del llibre El horrendo sepelio, un recull d’històries sagnants, violentes amb un toc picant i sempre amb algun boig per entremig. Són històries entre el terror i la intriga, basades en un fil argumental simple però amb un rerefons per la interpretació molt gran. Segons ell, el seu llibre no el considera nomès eròtic encara que forma part del contingut, el considera més una barreja. Actualment, a part de treballar en un càtering de Barcelona, escriu una novel.la, que ell considera que pot fer-ho millor que en el seu primer llibre, “un desastre” ens deia segons la seva valoració autocrítica del llibre. Va començar a escriure als 21 anys, encara que es va iniciar en la lectura als 13 i va intentar escriure un llibre als 16 però no ho va fer. Paradòxicament i encara que sembli estrany, el llibre està escrit en castellà encara que ell fos un estudiant molt dolent en aquesta matèria.Va començar a escriure el recull als 21 anys, però als 23 va prendre un petit descans. “ Es un trabajo constante y duro esto de ser escritor”,ens deia amb paraules seves. Per desgràcia seva, el llibre no va tenir gaire èxit, doncs l’editorial era petita i ell és un autor novell. Aproximadament va vendre 500 exemplars. Va publicar el llibre en part gràcies als seus amics, com la Zaira Àlvarez, professora de castellà en el batxillerat de la nostra escola, que el van empènyer a publicar el llibre. Ens va fer un “joc literari” mitjanament entretingut que consistia en què ell ens deia un títol de les històries del llibre i nosaltres li dèiem l’argument de la història. Sorprenenment, alguns vam poder més o menys endevinar de què tractava la història que ens plantejava amb el títol que ens deia.

Actualment ell, està escrivint una novel·la perquè, “hay que mirar para adelante”. Encara que fer llibres a ell no li produeixi molts beneficis seguirà escrivint-ne perquè no ho fa per els diners sinó per entretenir-se. Doncs, tant escriure com llegir, “son cosas divertidas que te enriquecen como persona”.