EI, QUE ANEM AL TEATRE!

Dilluns 10 de març de 2008
Dilluns al matí vam arribar a l’escola i ens van fer una breu presentació de la setmana de les ciències i les lletres de la nostra escola. Més tard vam fer camí cap a l’estació per anar a Olesa..
TEATRE LA PASSIÓ
La Passió d’Olesa de Montserrat és un espectacle que té molts valors artístics i culturals.
És un gran espectacle teatral, gràcies als actors, el text, la música, l’escenografia i l’espai arquitectònic. Té gairebé 500 anys d’història. L’edifici va ser inaugurat l’any 1987. L’escenari té una superfície de 500 m2 i una boca d’escenari de 7 x 31 m, és un dels més grans d’Europa. La sala té una capacitat per a 1.500 espectadors.
L’1 de maig de 1987, La Passió d’Olesa de Montserrat, després de l’incendi que va devastar l’anterior recinte, estrenava un nou Teatre de la Passió, un espai pensat bàsicament per a l’escenificació de La Passió.
EXPERIÈNCIA PRÒPIA
Vam arribar a la porta del teatre i només entrar ens van fer una explicació sobre la història d’aquella obra. Després d’explicar-nos les normes del teatre i d’escoltar els tres timbres d’entrada vam asseure’ns al pati de butaques i allà vam veure un vídeo de les diferents èpoques de l’obra de la Passió.
En acabar, ens van explicar les funcions de tots els col.laboradors del teatre i de l’obra des del director fins als actors i els tècnics. Per exemplificar aquest treball, varen sortir tres companys, dos dels quals van fer la típica representació de l’escena Romeo y Julieta al balcó i l’altre, complia la tasca de regidor.
Posteriorment, ens van ensenyar tot el teatre per dins, les seves característiques, els decorats i com posar-ho tot en acció. El lloc per on ha de passar tothom que hi actua és per maquillatge perquè sobre un escenari, el color de la pell i la brillantor són molt importants.
Ens va arribar l’hora de posar-nos a prova i de ser nosaltres mateixos. Ens vam posar en cercle i ens van explicar un joc anomenat “Zip”. Consistia en passar algun dels teus costats el Zip.
A mesura que anava passant el temps, el joc s’anava complicant, havies de passar el Zip (al costat), Zap (davant) i Boing (que rebotava).
Després, ens van agrupar en grups de quatre. Cada grup havia de fer una producció en cadena mitjançant màquines. Cada persona era un robot que feia una part del producte amb una certa mecanització i amb el soroll adient. Les nostres màquines van consistir en fabricar l’amor i el dolor.
Després, van agafar quatre voluntaris (Tamara, Sandra, Cristina i Ismael) i ens van fer fer un exercici d’improvització. Es tractava de començar d’esquenes i justament al girar-nos havíem de començar a explicar una història improvitzada on l’altre membre parella havia de seguir-li el rotllo.
Finalment, amb una invitació per anar a veure l’obra i un fort aplaudiment ens vam acomiadar i de tornada, a córrer per agafar el tren cap a l’escola.
OPINIONS DIVERGENTS
La part pràctica de l’activitat va ser molt adequada per la nostra edat i la manera de ser de la classe. Personalment, creiem que va faltar temps per poder viure més el sentiment o la passió que hi ha sobre un escenari tan gran i no amb un públic massa extens, però aquella sensació va ser impressionant.
Ens ho vam passar bé, encara que potser la part teòrica, per dir-ho d’alguna manera, es podria haver fet des d’un altre punt de vista i d’una manera més amena.
Els nois de la classe afirmen que s’esperaven més del teatre i l’activitat en sí. Coincideixen en que va ser avorrit i una mica pesat.
Per altra banda, les noies pensen que va ser una activitat bastant maca i divertida, sobretot la part pràctica i que no va estar gens malament. Afirmen que la part d’explicació i la visita a les parts del teatre no es varen fer gaire avorrides.