ELS PROTAGONISTES

Aquest blog ha estat possible gracies a:

1-Carolina Ortega-------> la pijais (o l’ intent). Nominada als Oscar com a millor actriu, o actor?

2-Ismael Boira----------> el heviata. El millor i únic amic de l’Álpañez.

3-Jordi Morales---------> el productor. Darrere les càmeres ha tingut una actitud bastant positiva. També ha ajudat al desenvolupament del videoclip.

4-Jordi Hernàndez-------> el pessaaaaaaaaat. El gran enemic de l’Òscar.

5-Marc Font------------> “ l’estatrosfèric ”. Sembla que no hi sigui, però sempre acaba sent-hi.

6-Cristina Ventosa -------> l’amant. El seu paper davant les càmeres ha estat tota una incògnita.

7-Marta Fora-----------> la “ida de la olla”. La seva actitud és molt determinant. A vegades fa por.
8-Natalia Cano----------> la listilla. Segons l’Alpáñez és la “empo” de la classe.

9-Elena Batllevell--------> la “nucinuca”. Té l’escola a 2 metres i sempre arriba tard. Després d'aquesta última interpretació "Vete", ha rebut ofertes de programes televisius com "Fama.

10-Laura Del Amo--------> l’intent de travesti. Va intentar fer el paper de noi. L’èxit va ser nul.

11-Sandra Cruz----------> la muntadora. Ha muntat la segona part del videoclip. Tot un èxit.

12-Tamara Pozo-------> vol representar l’autoritat. Es caracteritza per tenir un caràcter molt fort.

13-Montse Font----------> Tot i ser una professora temible, ens ha mostrat la seva part bona.Està obsessionada amb l’ortografia.

14-Yolanda Mansilla----------> La seva estreta relació amb la literatura, ens ha portat a fer un cafè.

15-Josep Maria----------> La seva aportació periodística ha estat decisiva.

16-Zaira Álvarez ----------> Se la va veure molt “compenetrada” amb el jo·ve escriptor Daniel Alpáñez.

17-Oscar Esquè----------> És el hacker informàtic, tot un crack.

18-Jordi Ibàñez----------> Un dels productors de la pel·lícula. A part d’educar físicament també educa audiovisualment.

RECORDANT VELLS TEMPS

<< No us preocupeu pels estudis perquè amb 18 anys les coses no es tenen molt clares, heu d’estudiar el que vosaltres volgueu i us sentiu més còmodes de cara al nostre futur i que pogueu demanar opinió als professors que també ens poden ajudar. Treballar, és el que faràs la resta de la teva vida i s’ha de tenir en compte, però sobretot no us heu de deixar influenciar pels amics ni els pares i a la Universitat passeu-vos-ho de conya >>. Aquest és el missatge que els exalumnes de la promoció 2000-2001 van voler transmetre’ns a la taula rodona que va tenir lloc el passat dijous 13 de març >>
L’última activitat de la setmana oberta al públic va ser la taula rodona d’exalumnes de la promoció 2000-2001 que es van retrobar després d’uns anys a l’escola.
Els participants van ser: Xavi Mitjans, que va estudiar el batxillerat tecnològic i ha fet la carrera de Telecomunicacions en cinc anys; Jose Sabroso, que va estudiar el batxillerat científic i ha fet la carrera de fisioteràpia; Beatriz Sáenz, que va estudiar un mòdul de grau superior d’administració i ara està treballant en aquest àmbit; Natàlia Torres, que va estudiar el batxillerat social i ara encara està a la Facultat de Dret i treballa i segueix estudiant; Marc Turú, que va començar fent un cicle de física però després d’anar-se’n a viure a Anglaterra un temps va fer la carrera de Magisteri; Pere Balanza, va cursar el batxillerat científic. Tot i que va dubtar que aquesta fos la seva modalitat, ara està fent Biologia, i segons ell, és una carrera molt divertida.
En aquesta xerrada van estar recordant vells temps i la seva experiència al batxillerat i a la Universitat. Van explicar les particularitats de la vida universitària, i com han viscut els canvis que comporta el pas d’un cicle d’estudis a un altre.
El Xavi Mitjans ens va estar explicant que els canvis més bruscos són de l’ESO al Batxillerat (quan passes de no fer res a fer alguna cosa) i del Batxillerat a la Universitat. Diu que “els anys de la Universitat són molt bons però t’has de centrar”. Segons la seva opinió, no li ha servit de res fer la universitat, perquè l’autèntica escola és el món laboral. Així mateix, va assegurar que a 18 anys no tens clar el camí i que havia pensat si s’havia equivocat amb els estudis.
El Jose Sabroso, en canvi, ens va aconsellar que si no ho tens clar, no cal patir perquè tens molts anys per davant.
La Beatriz Sáenz va assegurar que ella tenia molt clar el que volia fer i que s’ho va treure amb facilitat. Ara està en una empresa, està molt contenta i no es penedeix de res.
La Natàlia Torres ens diu que ella creia tenir les coses molt clares i ara pensa que s’ha equivocat perquè va escollir Dret per les sortides que podies tenir i per la quantitat de diners que et donen i no per si li agradava.
Marc Turú ens va prevenir sobre el gran canvi que suposa la vida universitària i ens va aconsellar fer sobretot el que ens agradi. En el seu cas, el primer any ho va suspendre tot però va ser capaç de reaccionar.
El Pere Balanza ens diu que la Biologia és molt divertida i que la Universitat és el millor que hi ha.
Després els assistents van preguntar sobre la connexió entre els estudis universitaris i el món laboral utilitat de les matèries estudiades. En general, tots ens diuen que a la Universitat fas assignatures que no et serviran per res de cara el futur, i van aconsellar fer pràctiques alhora que estàs fent la carrera. Van concloure que la carrera no s’acaba amb el títol sinó que hi ha molt més darrera d’això i sobretot que disfrutem de l’estiu després de la Selectivitat perquè serà l’últim que podrem arribar a disfrutar tantíssim.
Sobre la Selectivitat, tots opinen el mateix. Diuen que aquestes proves fan força por, però que són tres dies només i que se’t passen ràpid. Tot i que és una mica difícil, si has estudiat al Batxillerat t’ho treuràs amb facilitat. No cal espantar-se per aquest repte.

UN, DOS, TRES I ACCIÓ!

Durant aquesta setmana hem pogut introduir-nos dos dies en el món de l’audiovisual i del cinema gràcies a la Carme Marfà, llicenciada en comunicació audiovisual i cinema, que ha estat la nostra professora.
El primer dia tot va començar amb una explicació sobre el videoclip i com s’ha de fer pas per pas per assolir l’objectiu. Els passos més importants són els següents:

En primer lloc la preproducció(abans del rodatge); tot seguit la producció(rodatge) i finalment la postproducció(després del rodatge).

En les fases de producció audiovisual no pot faltar l’equip tècnic, les bases del guió tècnic, moviments de càmera i angulacions.
El primer dia vam fer una mica de classe teòrica sobre com funciona el món de l’audiovisual i després triar i planificar com estructuraríem la cançó que havíem d’interpretar. Després vam haver de crear entre nosaltres el nostre guió tècnic i les seves bases, és a dir, planificar tots els passos que s’han de seguir per aconseguir fer el videoclip i escollir en cada escena quina escala de plans posar i els diferents moviments de càmera segons les angulacions i quines escenes faríem en cada fragment de cançó.
Vam tenir unes tres hores per començar a filmar. Vam escollir entre tot el grup la cançó de Pimpinela “ Olvídame y pega la vuelta”, ens vam dividir en dos grups de sis i vam marxar al carrer a buscar els llocs on millor podíem grabar les nostres escenes.
El procediment va ser molt bo i efectiu perquè alhora que treballàvem, també disfrutàvem.
Ja ho teníem quasi tot acabat, ara només ens faltava perfeccionar-ho i repetir algunes escenes.
Segons l’opinió de la Marta Fora, fer aquest taller de l’audiovisual, “ha estat molt positiu perquè així ens hem pogut endinsar més en aquest món i conèixer diferents maneres de pendre imatges. No li trobo res negatiu”.
L’Elena Batllevell diu que “ la teòrica ha sigut una mica avorrida, tot i que la pràctica ha sigut més divertida” mentre que la Carolina Ortega creu que, “ al principi ha estat una mica avorrit, però després s’ha recompensat amb la part pràctica i molt divertida”.
Quasi tots els alumnes de ciències socials pensen el mateix que elles tres.
El segon dia vam acabar de grabar les escenes pendents i perfeccionar-les. Vam haver de canviar una mica les nostres idees del videoclip però sense gaires dificultats, només vam canviar alguns plans de guió i de lloc.
Per acabar l’activitat vam ajuntar totes les escenes, mitjançant un programa informàtic, perquè quedessin cordinades amb la lletra de la cançó i retallant les escenes innecessàries. En acabar això, vam ajuntar cada grup les dues parts per veure el vídeoclip acabat i sencer.
Va ser una experiència molt divertida i gratificant.
Carme Marfà afirma que fer aquestes activitats d’audiovisuals a las escoles és important perquè els alumnes s’endinsen en el món de l’audiovisual i descobreixen noves maneres de treballar, per després poder-les aplicar a l’escola i a casa seva.
Respecte els joves, a l’hora de fer aquetes activitats ho fan amb moltes ganes, i com que també tenen molta relació amb la tecnologia, els és més fàcil. En canvi, als adults, els pot ser una mica més difícil però acaben fent-ho perfectament.
A més a més d’estar llicenciada en cinema i en comunicació audiovisual, actualment està treballant en un guió cinematogràfic, i a part imparteix cursos en diferent escoles.
La Carme fa poc que es dedica a aquest món, només fa dos anys que va fer el seu primer taller i 3 anys que va acabar la seva primera carrera.
Per la Carme, estar en aquest món, no és gaire difícil ni per ella , ni per ningú, només s’ha d’anar practicant per apendre’n.

ELS ALTRES PROTAGONISTES: CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS

El dimarts 11 de març els alumnes del batxillerat científic i tecnològic van exposar les activitats que realitzàven.
Els científics estaven al laboratori de química experimentant diferents activitats. Explicaven com es feia la recristalització d’alum ordinari, l’objectiu de la qual era obtenir una substància pura. La valoració dels alumnes sobre els experiments han estat bastant bones: no són gaire difícils, ens deien. A més a més van mostrar un aparell molt curiós que servia per a l’electròlisi de l’aigua i dividir-la en hidrogen i oxigen. Aquesta activitat es realitzava mitjançant electricitat i s’utilitzava com a inflamable.
Un dels altres experiments era la Pila Daniell, la qual els permetia saber quina de les dues peces (coure i zinc) s’oxidava. També van explicar com funcionava una rentadora, situant un imant en un got d’aigua i un altre a sota creant un remolí. Realitzat aquest treball, la majoria de les valoracions que donaven els alumnes era que servia per entendre el que treballaven a classe i els hi semblava molt interessant. El Pedro García, professor de química i cap d’estudis de secundària, veia als seus petits científics davant de les pràctiques realitzades i de cara a la setmana molt motivats tenint en compte que portaven sis hores fent química, habent treballat molt i que de totes maneres caldria veure com ho portarien al llarg de la setmana.
D’altra banda, els alumnes del batxillerat tecnològic es trobaven a l’aula d’informàtica on practicaven dibuix tècnic assistit per ordinador mitjançant un programa sofisticat anomenat AutoCAD. La valoració dels alumnes també van ser força gratificants, entre d’altres, ens van comentar que els hi agradava la setmana de les ciències i les lletres per què es treballava a la classe de manera més dinàmica i no tant teòrica com normalment, que era bastant entretingut. Com amb els científics, la professora, en aquest cas la Soledad Guevara, va parlar sobre els seus alumnes: “de moment els veig una mica perduts, ja que és una pràctica difícil perquè estan a l’inici, però ho tiraran endavant. Aquest es mostraren una mica més enfeinats que els del científic.
Al dia següent, científics i tecnòlogics van fer una visita guiada per la SOLVAY. Un cop allà els van fer una presentació amb un video i un powerpoint a la sala de premsa on els hi explicaven la història de la fàbrica i els processos i elements que fan servir per produïr els diferents tipus de plàstic. En acabar, es van dirigir als laboratoris de la fàbrica on elstreballadors del sector van exposar el treball de les diferents màquines detalladament, explicant per a què i com s’utilitzaven a petita escala.
Els alumnes van assegurar que la visita va estar força interessant, però tot i això els hi va agradar més la part pràctica que no pas la presentació.
Per acabar la setmana amb bon peu, el divendres un autobús de ciències de l’escola La Salle va arribar a l’escola. Era un autobís preparat per fer una pràctica amb els alumnes científics. La pràctica en qüestió, consistia en programar un petit robot per a realitzar determinats moviments amb aquest. Les valoracions dels alumnes, en general, van ser bastant bones, perquè mai havien realitzat una activitat semblant. Tots plegats formen l’àmbit de les ciències complementant, d’aquesta manera, la setmana juntament amb els de lletres.

EL TERROR DELS LLIBRES

Daniel Alpáñez, , home de 25 anys solter i amb un sentit macabre de l’humor, és autor del llibre El horrendo sepelio, un recull d’històries sagnants, violentes amb un toc picant i sempre amb algun boig per entremig. Són històries entre el terror i la intriga, basades en un fil argumental simple però amb un rerefons per la interpretació molt gran. Segons ell, el seu llibre no el considera nomès eròtic encara que forma part del contingut, el considera més una barreja. Actualment, a part de treballar en un càtering de Barcelona, escriu una novel.la, que ell considera que pot fer-ho millor que en el seu primer llibre, “un desastre” ens deia segons la seva valoració autocrítica del llibre. Va començar a escriure als 21 anys, encara que es va iniciar en la lectura als 13 i va intentar escriure un llibre als 16 però no ho va fer. Paradòxicament i encara que sembli estrany, el llibre està escrit en castellà encara que ell fos un estudiant molt dolent en aquesta matèria.Va començar a escriure el recull als 21 anys, però als 23 va prendre un petit descans. “ Es un trabajo constante y duro esto de ser escritor”,ens deia amb paraules seves. Per desgràcia seva, el llibre no va tenir gaire èxit, doncs l’editorial era petita i ell és un autor novell. Aproximadament va vendre 500 exemplars. Va publicar el llibre en part gràcies als seus amics, com la Zaira Àlvarez, professora de castellà en el batxillerat de la nostra escola, que el van empènyer a publicar el llibre. Ens va fer un “joc literari” mitjanament entretingut que consistia en què ell ens deia un títol de les històries del llibre i nosaltres li dèiem l’argument de la història. Sorprenenment, alguns vam poder més o menys endevinar de què tractava la història que ens plantejava amb el títol que ens deia.

Actualment ell, està escrivint una novel·la perquè, “hay que mirar para adelante”. Encara que fer llibres a ell no li produeixi molts beneficis seguirà escrivint-ne perquè no ho fa per els diners sinó per entretenir-se. Doncs, tant escriure com llegir, “son cosas divertidas que te enriquecen como persona”.

EL PERIODISME ESPORTIU ARRIBA A L'ESCOLA

El passat dimarts 11 de març els alumnes de batxillerat, vam tenir el plaer d’assistir a una xerrada protagonitzada per dos periodistes esportius de TV3, molt coneguts, com són Àlex Castells i Jordi Sunyer.
Àlex Castells és el comentarista dels partits de futbol de dissabte al vespre a TV3. A més, col·labora en els programes “GOL a GOL” i “GOL a GOL Espanyol”, que s’emeten els diumenges a la tarda i a la nit.
Jordi Sunyer té el seu propi programa, “FUTBOLCAT”, i fa també les retransmissions dels partits d’equips de segona divisió A i B. En aquest espai, informa sobre les classificacions i l’actualitat del futbol a casa nostra.
A la xerrada van explicar el seu pas per la universitat com a estudiants de periodisme i les diferents etapes i experiències que van viure. A més, explicaren els seus antecedents i la manera d’aprofitar qualsevol oferta de treball als seus principis com a periodistes. També explicaren els avantatges i inconvenients de la seva feina i de les conseqüències que porta treballar en televisió. D’altra banda, es van oferir a explicar experiències personals i anècdotes de la seva carrera professional.
Tot seguit, quan van acabar la xerrada, hi va haver una ronda de preguntes on els alumnes es van mostrar molt interessats en aprofundir sobre allò que havien explicat. Hi van haver qüestions sobre el món del periodisme, sobre el moment actual de la televisió, sobre les seves vides personals i, fins i tot, van proposar-los de fer una retransmissió “en directe”.
Finalment, els alumnes van assegurar que havia estat una activitat força dinàmica, entretinguda i amb informació aprofitable per un futur no molt llunyà.
La visita de Jordi Sunyer i Àlex Castells, que van afirmar haver viscut una grata experiència, va despertar un gran interès per part dels alumnes.

J.B. XURIGUERA, UN AUTOR PER DESCOBRIR

Dilluns 10 de març de 2008

Durant la presentació de la VI Setmana de les Ciències i les Lletres, el dia 10 de març, vam tenir el plaer d’escoltar el fill de Joan Baptista Xuriguera, Pau Xuriguera.
La xerrada tractava sobre la vida i obra de J.B. Xuriguera, cèlebre lingüista català que mai va rebre el reconeixement a tota una vida dedicada a la literatura catalana.
Coincidint amb el centenari del seu naixement (1908-2008), el seu fill Pau recorre el panorama català actual buscant el reconeixement pel seu difunt pare.
J.B. Xuriguera, a part de ser l’autor del diccionari de verbs catalans conjugats, dedicà gran part de la seva carrera literària a altres gèneres com el teatre, la novel·la i la poesia. Van ser obres que no van tenir un gran ressò mediàtic però cal remarcar que el seu contingut és de molta qualitat.
Va enfocar la xerrada entorn la biografia de J.B. Xuriguera, destacant les seves obres publicades i remarcant l’esforç i la dedicació que el seu pare va dedicar en cos i ànima a la llengua catalana. Això li portà grans dificultats durant la postguerra espanyola a causa de la censura que duia a terme el règim de Francisco Franco. La majoria dels seus llibres van ser finançats i publicats per ell mateix. A més, després de tornar de França no va poder tonar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona fins dos anys després de la mort del Caudillo.
Després de la conferència vam tenir el plaer de parlar amb en Pau, que ens va donar una sèrie d’opinions respecte la joventut catalana i la vida del seu pare.
Pau Xuriguera creu que l’ensenyament actual és massa poc estricte i critica els estudiants pel poc esforç que demostren. També va remarcar la manca de vocabulari dels joves i el poc temps que dediquen a la lectura.
Ens va explicar que el seu pare es va dedicar a la literatura per vocació, ja que els seus pares eren gent humil i treballaven al camp. J.B. Xuriguera va patir molt durant la postguerra a causa de la censura del règim de Franco a la llengua catalana (va exiliar-se a França, fet que dificultà la publicació de les seves obres en català).
Com hem dit anteriorment, Pau Xuriguera recorre Catalunya per aconseguir el reconeixement que es mereix el seu pare degut a la seva dedicació per la literatura catalana. Confessa sentir-se orgullós del seu pare, però alhora sempre l’anomena com una persona humil i senzilla.
Pau Xuriguera continuarà lluitant perquè la feina del seu pare es vegi recompensada del tot.

A QUI VOTEN ELS PERIODISTES?

La segona activitat de la Setmana de les Ciències i les Lletres ha sigut un taller de periodisme relacionat amb la política espanyola. El diumenge 9 de març, el dia abans de l’activitat, hi va haver eleccions generals a Espanya -guanyades pels socialistes-, i per això aquest taller va ser enfocat cap a la política. Vam observar les portades de diferents diaris (El País, El Periódico, La Razón, El Mundo, ABC, Público, Avui) per comparar-les i veure com es posicionaven políticament i ideològica.
Primer, per tenir una idea general sobre la política espanyola, vam fer un quadre on vam col·locar els diferents partits segons si eren nacionalistes o no, i de dretes o esquerres. Fet això ho vam posar en comú i vam començar a analitzar les portades, tant els titulars com les fotografies. Fent aquesta anàlisi vam comprovar que tots els diaris estan condicionats políticament i que només veient la portada ja podem donar-nos compte d’això. Per exemple, el titular de l’ABC era “El PSOE vuelve a ganar, pero el PP crece en votos y escaños” mentre que la portada del diari Público deia el següent: “Triunfa Zapatero”.
Feta aquesta activitat, vam començar la segona part basada en els editorials dels diaris. Vam llegir diferents opinions i vam assenyalar les frases on es veia la seva opció política i si estaven satisfets amb la victòria socialista o no. Això es veia clarament ja que els diaris d’ ideologia més de dretes en comptes de ressaltar la victòria dels vencedors, veien els errors d’aquests i el que destacaven era l’augment de vots del Partit Popular. Vam acabar el taller parlant sobre el que pensem nosaltres de la política i si creiem que ens influeix o no.
Feta aquesta activitat, podem afirmar que la política ens afecta a tots, vulguem o no, i que el periodisme no és, ni molt menys, objectiu. Tot i que hi ha alguna opinió negativa a causa del desinterès per la política, la valoració de l’activitat és bastant positiva ja que els alumnes pensen que els hi ha agradat saber quina és l’ ideologia política de la premsa.

EI, QUE ANEM AL TEATRE!

Dilluns 10 de març de 2008
Dilluns al matí vam arribar a l’escola i ens van fer una breu presentació de la setmana de les ciències i les lletres de la nostra escola. Més tard vam fer camí cap a l’estació per anar a Olesa..
TEATRE LA PASSIÓ
La Passió d’Olesa de Montserrat és un espectacle que té molts valors artístics i culturals.
És un gran espectacle teatral, gràcies als actors, el text, la música, l’escenografia i l’espai arquitectònic. Té gairebé 500 anys d’història. L’edifici va ser inaugurat l’any 1987. L’escenari té una superfície de 500 m2 i una boca d’escenari de 7 x 31 m, és un dels més grans d’Europa. La sala té una capacitat per a 1.500 espectadors.
L’1 de maig de 1987, La Passió d’Olesa de Montserrat, després de l’incendi que va devastar l’anterior recinte, estrenava un nou Teatre de la Passió, un espai pensat bàsicament per a l’escenificació de La Passió.
EXPERIÈNCIA PRÒPIA
Vam arribar a la porta del teatre i només entrar ens van fer una explicació sobre la història d’aquella obra. Després d’explicar-nos les normes del teatre i d’escoltar els tres timbres d’entrada vam asseure’ns al pati de butaques i allà vam veure un vídeo de les diferents èpoques de l’obra de la Passió.
En acabar, ens van explicar les funcions de tots els col.laboradors del teatre i de l’obra des del director fins als actors i els tècnics. Per exemplificar aquest treball, varen sortir tres companys, dos dels quals van fer la típica representació de l’escena Romeo y Julieta al balcó i l’altre, complia la tasca de regidor.
Posteriorment, ens van ensenyar tot el teatre per dins, les seves característiques, els decorats i com posar-ho tot en acció. El lloc per on ha de passar tothom que hi actua és per maquillatge perquè sobre un escenari, el color de la pell i la brillantor són molt importants.
Ens va arribar l’hora de posar-nos a prova i de ser nosaltres mateixos. Ens vam posar en cercle i ens van explicar un joc anomenat “Zip”. Consistia en passar algun dels teus costats el Zip.
A mesura que anava passant el temps, el joc s’anava complicant, havies de passar el Zip (al costat), Zap (davant) i Boing (que rebotava).
Després, ens van agrupar en grups de quatre. Cada grup havia de fer una producció en cadena mitjançant màquines. Cada persona era un robot que feia una part del producte amb una certa mecanització i amb el soroll adient. Les nostres màquines van consistir en fabricar l’amor i el dolor.
Després, van agafar quatre voluntaris (Tamara, Sandra, Cristina i Ismael) i ens van fer fer un exercici d’improvització. Es tractava de començar d’esquenes i justament al girar-nos havíem de començar a explicar una història improvitzada on l’altre membre parella havia de seguir-li el rotllo.
Finalment, amb una invitació per anar a veure l’obra i un fort aplaudiment ens vam acomiadar i de tornada, a córrer per agafar el tren cap a l’escola.
OPINIONS DIVERGENTS
La part pràctica de l’activitat va ser molt adequada per la nostra edat i la manera de ser de la classe. Personalment, creiem que va faltar temps per poder viure més el sentiment o la passió que hi ha sobre un escenari tan gran i no amb un públic massa extens, però aquella sensació va ser impressionant.
Ens ho vam passar bé, encara que potser la part teòrica, per dir-ho d’alguna manera, es podria haver fet des d’un altre punt de vista i d’una manera més amena.
Els nois de la classe afirmen que s’esperaven més del teatre i l’activitat en sí. Coincideixen en que va ser avorrit i una mica pesat.
Per altra banda, les noies pensen que va ser una activitat bastant maca i divertida, sobretot la part pràctica i que no va estar gens malament. Afirmen que la part d’explicació i la visita a les parts del teatre no es varen fer gaire avorrides.

NO HAURIA ESTAT POSSIBLE SENSE...

Aquest blog ha estat possible gràcies als alumnes de l'àmbit de Lletres de 1er de Batxillerat. Som, a diferència dels de ciències, uns currantes natos.

Patricia Navarro--------> "A mi no me vacila ni perri"- la Matona
Anabel Lombardía------> "La carne es débil"- la Pija reformada
Mar Calavera-----------> Quan has tornat?- la piratilla
Gisela Gómez-----------> "Hey, hey! Tsu tsu! Orio tu nofia..."- la Kiki (pentina't)
Zaira Nieto-------------> la intel, arriba tard però li perdonem.
Itziar Garfias-----------> L'absent...
Judit Guzmán----------> "Ho sento! M'he adormit!"- la marmota
Ismael Boira----------->el jeviata, camello en celo, el remugante...
Peter Hendrick-------->"Digue'm-ne que,d'alguna manera escric un diari personal "- va viure a Holanda.
Carlos Ortí-------------> el apechugón- Xumi, és molt expressiu
Anna Maestre----------> pet presumit, Mini wini
Clàudia Schwarz---------> Silit Bang- la Barbie
Laia Fonollosa----------> la modosita- és molt dissimulada!

Montse Font, la nostra profe que ens deixa posar la música forta i algun dia anirà a Pacha!
La Sole Guevara nominada a millor actriu per la seva interpretació al videoclip.
Jordi Ibañez, a vegades fins i tot és útil i ens ajuda a muntar vídeos.
Carme Marfà, entregadíssima fins a l'últim moment.
Marc Sierra, perquè a partir d'ara es prengui la vida amb més filosofia. Gràcies perquè Francesc Pujols ja forma part dels nostres ligues.
A lo tricicle Junedenc per aguantar les nostres paranoies i convidar-nos a casa seva!
I, evidentment, a l´Òscar Esqué perquè s'ha convertit en el nostre "salvador informàtic".
A tots ells gràcies pel vostre esforç !!

MÉS ENLLÀ DEL BATXILLERAT

L’última activitat de la Setmana oberta al públic va ser una taula rodona a càrrec d’exalumnes de la primera promoció del Batxillerat (1999-2000) de la nostra escola. El dijous a les 19h, després de més de cinc anys sense veure’s, van retrobar-se alguns companys recordant els seus temps a l’escola. Van explicar la seva experiència una vegada finalitzats els seus estudis universitaris i la introducció al món laboral. Els participants van ser: Marc Gaset, estudiant del batxillerat Tecnològic i llicenciat Tècnic i Superior en Enginyeria de Telecomunicació; la Cristina Vázquez va estudiar el batxillerat social i és llicenciada en Psicologia, actualment està realitzant dos màsters; en Gerard Civil va fer el batxillerat social, un mòdul de Grau Superior de Turisme i posteriorment va fer la diplomatura; Marc Termes, va estudiar el batxillerat tecnològic, un mòdul d’Informàtica i tot seguit, la carrera; l’Ana González va fer el batxillerat d’humanitats i posteriorment Filologia Anglesa; finalment l’Olímpia Tuloch es va declinar pel batxillerat social fent la llicenciatura de Dret.

Durant tota la taula rodona es van debatre diferents aspectes que interessaven als actuals alumnes de batxillerat. Deien que els idiomes són una eina imprescindible en tot tipus de feina, “Anar a estudiar un any a l’estranger t’ajuda tant en el món laboral com en el personal”va remarcar l’Ana, que havia fet una beca Erasmus. Comentaven que el primer any és fàcil estampar-se, però que no cal desanimar-se perquè ho recuperes. Segons l’experiència de la Cristina “el primer any per mi va ser el millor ja que no vaig fer res, però aviat em vaig penedir” sempre s’ha de seguir estudiant, “estudiar mai és una possible equivocació”, va remarcar el Gerard. Comparaven els cicles formatius amb la universitat dient que els primers són més pràctics i el grau de dificultat és menor. Segons el Marc Termes “si del batxillerat als cicles formatius hi ha tres esglaons, del batxillerat a la carrera imagina’t...”. Van remarcar que agafar experiència laboral per omplir currículum és molt important, “tothom comença fent fotocòpies i repartint cafès” va dir l’Olímpia. El batxillerat és important per agafar les rutines d’estudi, l’esforç i el treball continu, “val la pena esforçar-se en els estudis perquè són el que et marcarà la teva vida”, va expliar el Marc Gaset. El gran temor dels alumnes que volen accedir a la universitat, la selectivitat, segons l’Ana “és com un examen més, no li heu de tenir por”. Van parlar sobre la seva experiència com a universitaris. “La universitat són els millors anys de la teva vida, s’ha d’aprofitar cada moment en tots els sentits: les festes, les associacions, els amics...” recordava la Cristina amb un somnriure als llavis. Dins la universitat estàs sol i a vegades costa moure’s: “el primer dia a la universitat em vaig perdre” deia amb un to humorístic el Marc Termes. El treball en equip es valora força tant en la universitat com a la feina; “a tots ens toca treballar algun dia amb gent que no suportem”, reflexionava la Cristina. Dicutint el millor horari per anar a la universitat van deduir que el nivell és més alt al matí i s’aprofita més el dia i a la tarda és un nivell més relaxat i personal.”Hi havien companys meus que anaven a la tarda perquè el nivell del matí no l’aprovaven” ens va explicar el Marc Gaset.
La jornada va acabar amb un petit refrigeri on es va notar el bon rotllo que vam palpar durant tota la durada de la xerrada.

CINEASTES PER DOS DIES

El taller audiovisual es va organitzar amb l’objectiu d’introduir-nos al món cinematogràfic i audiovisual. La idea principal era realitzar un videoclip musical de la cançó ”Revolución” d’ Amaral. L’encarregada de fer-nos el taller va ser la Carmen Marfà, una professional del sector cinematogràfic. Vam començar el taller el dimecres 28 de març, on la Carmen ens va fer una petita introducció al procés de producció d’una filmació. Vam aprendre els diferents àmbits que poden englobar una gravació: la preproducció, el rodatge i la postproducció. La preproducció és crear el guió, dissenyar l’escenografia en general, buscar les localitzacions, el càsting d’actors i els primers assajos amb aquests. Al rodatge és on hi ha els assajos generals i la filmació. En la postproducció s’editen les imatges i s’apliquen els efectes audiovisuals. Un cop acabat el procés tècnic es distribueix a les sales cinematogràfiques, festivals de cinema, s’edita en DVD o VHS i finalment es venen els drets per la transmissió a la televisió.
Després vam poder aplicar aquestes tècniques per al procés de creació del nostre propi videoclip. Vam dividir la classe en dos grups de treball, on cadascú feia una meitat de la cançó que després uniríem. Primer cada grup va pensar diferents idees per representar la seva part del videoclip. Després es van posar en comú per tal que el videoclip tingués un argument, però al final cada part en tenia un de diferent només compartint la idea de revolucionar-se enfront la societat. Totes les idees les vam posar en el guió i finalment ens vam repartir les tres càmares: les dues de gravar i la del “making off”. El primer grup va sortir al carrer amb la Sole gravant a l’Enrajolada, a dins del Museu Santacana i als exteriors de la nostra escola. Els altres alumnes es van quedar a classe gravant gran part del videoclip amb col·laboració d’extres i a la porta de l’escola.
Durant el segon dia vam continuar amb la gravació. El primer grup va gravar al pont del diable i al riu Llobregat, en canvi el segon grup va gravar al Mur. En acabar la gravació ens vam posar a editar la nostra feina. Havíem de seleccionar, retallar i muntar les imatges del videoclip. Finalment va ser una feina bastant laboriosa però amb bons resultats. L’experiència l’hem viscuda molt positivament i recomanem repetir el taller per l’any vinent.

El resultat el teniu aqui:

Carmen Marfà


Llicenciada en cinema i comunicació audivisual, es dedica, entre moltes altres coses, a fer reportatges per a l’associació Aula Media. Aquesta associació formada per un conjunt de professionals de la comunicació del món audivisual es dedica a fer arribar a les aules el llenguatge audiovisual. A part també forma professors, organitza xerrades per a alumnes i pares i realitza tallers.També ha treballat en publicitat i en altres reportatges. Actualment continua formant-se en el món del cinema i transmetent els seus coneixements a altres persones.

Ciència-Acció

Durant la V Semana de la Ciència i les Lletres, els nostres científics han realitzat activitats per separat. Des dels diferents laboratoris de l’escola, els científics i els tecnològics, han fet tota una sèrie d’experiments, proves i estudis sobre les matèries que cada grup estudia. Els alumnes de l’àmbit científic han estat fent experiments de la matèria de biologia, química i física, com per exemple, la dissecció d’un mol·lusc, la creació d’una pila Daniell, alguns assajos a la flama, diverses proves amb diferents aliments, etc.
Pel que fa a l’àmbit tecnològic, s’han dedicat principalment a fer proves de física, com: estudiar el temps parabòlic, el magnetisme, fer un circuit imprès, entre d’altres.
Tot i tenir experiments per separat, els dos grups, han fet activitats conjuntes com la visita als laboratoris de Solvay, i l’assistència a dues xerrades: la primera sobre el tractament dels materials en general, i la segona sobre les noves tecnologies i com perjudiquen la salut.
En conclusió, podem dir, que aquesta setmana en l’àmbit científic i tecnològic, ha suposat posar en pràctica tots els conceptes i coneixements assimilats durant aquests dos trimestres ja transcorreguts.

Les llengües del món

Quantes llengües existeixen en el món?

La resposta a aquesta pregunta és una mica complicada. Primer perquè encara s’estan explorant zones del món on es descobreixen noves llengües i també perquè hi ha llengües què, per diversos motius, s’estan extingint ràpidament. I segon, perquè la frontera entre llengua i dialecte entra de vegades en conflicte tant pel que fa a qüestions lingüístiques com polítiques.

És per aquest motiu, que dintre de les activitats de la Setmana, vam tenir l’oportunitat de realitzar un taller que ens permetria conèixer algunes de les llengües que existeixen. Les llengües de les quals vam estar parlant van ser: l’àrab, berber, romanès, búlgar, bengalí, quítxua, xinès, hindi, rus i tagalog, algunes de les quals no n’havíem sentit a parlar mai. Ens vam repartir per grups tot fent una recerca per internet de cada una d’aquestes llengües. La informació trobada ens va mostrar coneixements bàsics sobre la llengua treballada, vam conèixer l’alfabet propi de cada llengua, diferents paraules d´ús quotidià i, fins i tot, algunes frases curtes.

Quan ja teníem suficient informació com per a conèixer una mica la llengua que ens va tocar a cada grup, vam exposar-les oralment per tal que la resta de companys en poguessin tenir un mínim coneixement.

També vam aprendre que les llengües no són entitats inamovibles, sinó que evolucionen al mateix temps que la civilització. D’aquesta manera el català ha hagut de crear noves paraules, ja sigui per respondre a conceptes i objectes desconeguts abans, o sigui per la influència d’altres llengües. Actualment utilitzem paraules que han estat adaptades d’altres llengües, com per exemple bistec( anglès), cafè(àrab), perruca(francès), pizza(italià), soja(xinès), entre altres paraules que vam posar en comú.

Aquest taller, per una banda ens ha servit per endinsar-nos més en la llengua en general , i per altra banda, hem tingut l’oportunitat de millorar la nostra expressió a través de l’exposició oral, al mateix temps que ens ha ajudat a perdre la vergonya davant el públic, ja que l’activitat era una mica informal i en grup, de manera que obria un vincle de confiança entre nosaltres.
En definitiva, aquest taller ha estat molt dinàmic, ja que hem treballat diferents aspectes dels quals hem disfrutat tot fent-los.

UNA MIRADA CRÍTICA A LES PANTALLES

En Francesc Josep Deó és un expert en pantalles, i el passat 28 de març va fer una visita a l’escola de La Mercè per conscienciar a tothom dels diferents problemes que provoca la televisió i altres mitjans audiovisuals.
Un dels conceptes que va remarcar més durant la xerrada va ser el de la publicitat enganyosa. També va fer esmena d’alguns consells que podem seguir per a ser crítics davant de la informació, i va posa molt d’èmfasi que a l’hora d’escoltar qualsevol informació no podem quedar-nos només amb la informació que ens dóna aquesta sinó que hem de saber comparar-la des de diferents punts de vista per arribar a ser crítics. Ell afirma que “és important la utilització intel.ligent de les pantalles”.
Educar al segle XX vol dir educar a través de pantalles, ja sigui a partir de la televisió, els mp3, els mòbils o altres.
Cada cop surten més aparells nous i amb més funcions, fet que provoca que aparells acabats de treure al mercat, siguin substituïts per uns altres amb funcions més àmplies; és el cas del mp3, que en pocs anys serà substituït pel mòbil (ja que duu ràdio i s’hi pot posar música, i també s’hi podran veure pel·lícules).
Tot aquest seguit de canvis ha donat lloc a un nou llenguatge, el llenguatge de mòbil o de messenger (msn).
A continuació, ens va ensenyar que per mirar la informació cal ser observador i crític, i per mostrar-nos això va donar un clar exemple: és el cas d’un presentador del telenotícies de la televisió pública, que quan acabava de donar la informació deia “así son las cosas, y así se las hemos contado” quan aquest, havia sigut militant del partit popular (PP).
Per acabar, vam compartir opinions diverses sobre els diferents tipus d’anuncis, del seu significat i les repercusions que aquests poden tenir.

LO TRICICLE JUNEDENC

Dimarts 27 de març vam rebre la visita de tres homes lleidatans familiaritzats amb el món de la cultura catalana.
Abel Cutillas, nascut a Vinaixa, és filòsof i escriptor. Ha publicat dos llibres “ Pensar l’art” i “Viure Mata”. Llicenciat en filosofia i història per la Universitat de Barcelona (UB), té un humor irònic i és un apassionat de la lectura i l’escriptura. Col·labora amb l’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio. “Viure Mata” és un llibre d’aforismes, editat per l’editorial Fonoll.
Jordi Quer i Sardanyons és l’editor d’aquest llibre. Lo Quer (que és així com l’anomenen els seus amics), nascut a Juneda, és el cap de comunicació de la fundació Lluís Carulla, editor de l’editorial Fonoll i director de la col·lecció Joan Duch de poesia. Home de grans paraules i amb una gran facilitat comunicativa, està estretament relacionat amb la cultura de Juneda. Cutillas i Quer estaven acompanyats d’un tercer, Joel Álvarez. Futbolista professional. Actualment juga al Gavà, però ha passat per equips com el Lleida, el Badalona i el Girona. Mostra un interès important per aquest món, i gràcies a la influència dels seus companys de pis, s’està introduint en el món de la lectura i l’escriptura. Escriu, en el seu temps de lleure, poesies que guarda penjades a les parets del seu pis. Ens van acompanyar a la visita de la Torres de les Hores i, un cop a l’escola, vam tenir l’oportunitat de conversar amb ells. Ens van parlar de la seva tasca professional i la seva relació amb el món de les lletres. Seguidament es va iniciar una roda de premsa per part dels alumnes i vam tenir l’oportunitat de preguntar-los un seguit de qüestions que havíem elaborat durant les primeres hores del dia. La majoria de preguntes giraven a l’entorn de la seva feina, quins eren els seus interessos, quina relació tenien amb el món cultural, a què dedicaven el seu temps lliure, etc. La xerrada va començar amb un to formal però a mesura que es va anar desenvolupant, aquest va anar degenerant. Durant la conferència ells també es van interessar per les expectatives que tenim de cara al nostre futur i ens van donar una sèrie de consells. Finalment ens van obsequiar amb un llibre editat per l’editorial Fonoll. L’alumnat va quedar molt satisfet amb la xerrada, que a més va acabar sent molt divertida i interessant.

Temps d' Inauguració

Amb un tema tan important i alhora actual, com és el canvi climàtic del planeta, va quedar inaugurada la V Setmana de la Ciència i de les Lletres, el passat 26 de març al Centre Cultural de Martorell.
La conferència va anar a càrrec del reconegut home del temps de TV3, Francesc Mauri, que amb una interessant i amena conferència ens va explicar el rerefons històric climatològic a nivell planetari, els problemes derivats de l’escalfament de la terra.
La Terra està en constant canvi, el problema, és que aquest esdevé massa depressa.
Estem en una etapa freda, l’únic que fa 140 anys que el clima cada cop és més càlid i no para d’augmentar. I per primer cop, l’acció humana intervé en l’augment de la temperatura global. Les variacions de l’eix de la Terra fa que aquesta tingui períodes freds i d’altres càlids.
Finalment, ens va enumerar les possibles solucions per reduir l’impacte humà envers la natura ( ex: el reciclatge, limitació de l’ús de l’automòbil...)
A la part final de la xerrada, els nostres reporters de 1er de Batxillerat, van tenir la primícia de fer-li una breu entrevista .En aquesta en Francesc Mauri ens explicà la trascendència que li suposà el salt de Catalunya Ràdio a TV3, essent així reconegut per la seva vocació.

( Peter Hendrick, Francesc Mauri, Ismael Boira,Carlos Ortí)

PARLEM DE LLIBRES

El dilluns dia 26 de març, vam tenir
l’oportunitat de conversar amb l’escriptora Míriam Garcia, autora de“Laureano la voz del silencio”, que ens va parlar de llibres i ens va endinsar en el món de la lectura i de l’escriptura.
Míriam Garcia afirma que “és difícil reconèixer que un és escriptor” i fins que ella no tingui una certa experiència no s’autodenominarà “escriptora”. De moment s’ho pren com un hobbie.
Aquest llibre ha sigut l’inici d’una llarga carrera que anirà fent poc a poc, i per això ens va confessar que aquest llibre l’ha estat treballant durant vuit anys, després d’una llarga i difícl tasca d’investigació sobre el tema del què tracta. Míriam Garcia va mostrar ser una persona lluitadora, amb uns ideals clars i una gran personalitat.
“Laureano la voz del silencio” és un llibre situat durant la Guerra Civil Espanyola i es basa en la trajectòria que recorre Laureano per aprendre a llegir i escriure davant d’una societat caracteritzada per l’analfabetisme predominant en la classe obrera d’una Espanya poc llunyana.
L’autora de la novel·la va remarcar que ella no vol escriure perquè el seu llibre sigui un “best seller”, sinó que ella escriu un tipus de novel.la més profunda, i que per això necessita observar les diferents reaccions que té la societat davant dels actes quotidians.
Defensa aferrissadament que un gran domini de la llengua és la clau per fer una bona escriptura,:“ Per a escriure bé, hem de parlar bé”. També ens va transmetre que per escriure una novel.la profunda no s’ha de tenir cap mena de pudor, ja que així plasmem l’escriptura de manera tal i com la volem, és a dir, completament nua.
L’editor de la novel·la, que va acompanyar l’autora durant la xerrada, va afirmar que el llibre de la Míriam Garcia, el va impactar per semblança a un dels seus ídols.
Un cop acabada l’explicació de la seva història, tots nosaltres vam poder participar en una roda de preguntes que els convidats van contestar amablement. Com a punt final de l’activitat se’ls va fer entrega d’un obsequi per part de l’escola “La Mercè” per agriar la seva participació. Va ser una experiencia molt enriquidora. L’autora va obsequiar l’escola amb un exemplar del seu llibre que algun de nosaltres ja ha començat a llegir.

QUI ÉS FRANCESC PUJOLS?

Francesc Pujols va ser un il·lustre personatge del món cultural de Martorell durant el segle XX. Poeta, filòsof i escriptor català de gran importància, Pujols residia a la coneguda Torre de les Hores, situada al carrer Mur del nostre poble. El dia 26 de març vam tenir l’oportunitat de visitar-la per dins i gaudir de la lectura d’alguns dels seus textos més rellevants. “La font de les Malaltes” i “La flor de la Ginesta” són alguns dels poemes que vam llegir. També vam estar llegint un fragment del “Manual d’Hiparxiologia”, que és un recull de la filosofia de Francesc Pujols. Al mateix temps, vam fer una visita guiada per la casa on vam observar atentament les parts més importants d’aquesta com ara el menjador, lloc on vam dur a terme la lectura dels textos, i el despatx on ell escrivia i llegia després de la Guerra Civil Espanyola. Aquest despatx ha estat convertit en una biblioteca i és l’estança on s’hi conserven alguns dels seus llibres i altres d’autors com ara Josep Pla. Actualment queda pendent la tasca de classificar i catologar l’espistolari que es guarda en aquesta biblioteca.
Pujols solia relacionar-se amb personatges com Salvador Dalí, Pau Casals o Joan Maragall. Casat i amb un fill, la Guerra Civil va trencar la vida social que portava fins aleshores, i des d’aquell moment es va dedicar a l’estudi i a l’escriptura.
Martorell doncs, té una gran relació amb aquesta figura del segle XX, ja que a més de ser el lloc on es situa la vivenda on va residir fins la mort, l’any 1962, una de les bibloteques municipals porta el seu nom.

HORARI DE LES ACTIVITATS