ELS PROTAGONISTES

Aquest blog ha estat possible gracies a:

1-Carolina Ortega-------> la pijais (o l’ intent). Nominada als Oscar com a millor actriu, o actor?

2-Ismael Boira----------> el heviata. El millor i únic amic de l’Álpañez.

3-Jordi Morales---------> el productor. Darrere les càmeres ha tingut una actitud bastant positiva. També ha ajudat al desenvolupament del videoclip.

4-Jordi Hernàndez-------> el pessaaaaaaaaat. El gran enemic de l’Òscar.

5-Marc Font------------> “ l’estatrosfèric ”. Sembla que no hi sigui, però sempre acaba sent-hi.

6-Cristina Ventosa -------> l’amant. El seu paper davant les càmeres ha estat tota una incògnita.

7-Marta Fora-----------> la “ida de la olla”. La seva actitud és molt determinant. A vegades fa por.
8-Natalia Cano----------> la listilla. Segons l’Alpáñez és la “empo” de la classe.

9-Elena Batllevell--------> la “nucinuca”. Té l’escola a 2 metres i sempre arriba tard. Després d'aquesta última interpretació "Vete", ha rebut ofertes de programes televisius com "Fama.

10-Laura Del Amo--------> l’intent de travesti. Va intentar fer el paper de noi. L’èxit va ser nul.

11-Sandra Cruz----------> la muntadora. Ha muntat la segona part del videoclip. Tot un èxit.

12-Tamara Pozo-------> vol representar l’autoritat. Es caracteritza per tenir un caràcter molt fort.

13-Montse Font----------> Tot i ser una professora temible, ens ha mostrat la seva part bona.Està obsessionada amb l’ortografia.

14-Yolanda Mansilla----------> La seva estreta relació amb la literatura, ens ha portat a fer un cafè.

15-Josep Maria----------> La seva aportació periodística ha estat decisiva.

16-Zaira Álvarez ----------> Se la va veure molt “compenetrada” amb el jo·ve escriptor Daniel Alpáñez.

17-Oscar Esquè----------> És el hacker informàtic, tot un crack.

18-Jordi Ibàñez----------> Un dels productors de la pel·lícula. A part d’educar físicament també educa audiovisualment.

RECORDANT VELLS TEMPS

<< No us preocupeu pels estudis perquè amb 18 anys les coses no es tenen molt clares, heu d’estudiar el que vosaltres volgueu i us sentiu més còmodes de cara al nostre futur i que pogueu demanar opinió als professors que també ens poden ajudar. Treballar, és el que faràs la resta de la teva vida i s’ha de tenir en compte, però sobretot no us heu de deixar influenciar pels amics ni els pares i a la Universitat passeu-vos-ho de conya >>. Aquest és el missatge que els exalumnes de la promoció 2000-2001 van voler transmetre’ns a la taula rodona que va tenir lloc el passat dijous 13 de març >>
L’última activitat de la setmana oberta al públic va ser la taula rodona d’exalumnes de la promoció 2000-2001 que es van retrobar després d’uns anys a l’escola.
Els participants van ser: Xavi Mitjans, que va estudiar el batxillerat tecnològic i ha fet la carrera de Telecomunicacions en cinc anys; Jose Sabroso, que va estudiar el batxillerat científic i ha fet la carrera de fisioteràpia; Beatriz Sáenz, que va estudiar un mòdul de grau superior d’administració i ara està treballant en aquest àmbit; Natàlia Torres, que va estudiar el batxillerat social i ara encara està a la Facultat de Dret i treballa i segueix estudiant; Marc Turú, que va començar fent un cicle de física però després d’anar-se’n a viure a Anglaterra un temps va fer la carrera de Magisteri; Pere Balanza, va cursar el batxillerat científic. Tot i que va dubtar que aquesta fos la seva modalitat, ara està fent Biologia, i segons ell, és una carrera molt divertida.
En aquesta xerrada van estar recordant vells temps i la seva experiència al batxillerat i a la Universitat. Van explicar les particularitats de la vida universitària, i com han viscut els canvis que comporta el pas d’un cicle d’estudis a un altre.
El Xavi Mitjans ens va estar explicant que els canvis més bruscos són de l’ESO al Batxillerat (quan passes de no fer res a fer alguna cosa) i del Batxillerat a la Universitat. Diu que “els anys de la Universitat són molt bons però t’has de centrar”. Segons la seva opinió, no li ha servit de res fer la universitat, perquè l’autèntica escola és el món laboral. Així mateix, va assegurar que a 18 anys no tens clar el camí i que havia pensat si s’havia equivocat amb els estudis.
El Jose Sabroso, en canvi, ens va aconsellar que si no ho tens clar, no cal patir perquè tens molts anys per davant.
La Beatriz Sáenz va assegurar que ella tenia molt clar el que volia fer i que s’ho va treure amb facilitat. Ara està en una empresa, està molt contenta i no es penedeix de res.
La Natàlia Torres ens diu que ella creia tenir les coses molt clares i ara pensa que s’ha equivocat perquè va escollir Dret per les sortides que podies tenir i per la quantitat de diners que et donen i no per si li agradava.
Marc Turú ens va prevenir sobre el gran canvi que suposa la vida universitària i ens va aconsellar fer sobretot el que ens agradi. En el seu cas, el primer any ho va suspendre tot però va ser capaç de reaccionar.
El Pere Balanza ens diu que la Biologia és molt divertida i que la Universitat és el millor que hi ha.
Després els assistents van preguntar sobre la connexió entre els estudis universitaris i el món laboral utilitat de les matèries estudiades. En general, tots ens diuen que a la Universitat fas assignatures que no et serviran per res de cara el futur, i van aconsellar fer pràctiques alhora que estàs fent la carrera. Van concloure que la carrera no s’acaba amb el títol sinó que hi ha molt més darrera d’això i sobretot que disfrutem de l’estiu després de la Selectivitat perquè serà l’últim que podrem arribar a disfrutar tantíssim.
Sobre la Selectivitat, tots opinen el mateix. Diuen que aquestes proves fan força por, però que són tres dies només i que se’t passen ràpid. Tot i que és una mica difícil, si has estudiat al Batxillerat t’ho treuràs amb facilitat. No cal espantar-se per aquest repte.

UN, DOS, TRES I ACCIÓ!

Durant aquesta setmana hem pogut introduir-nos dos dies en el món de l’audiovisual i del cinema gràcies a la Carme Marfà, llicenciada en comunicació audiovisual i cinema, que ha estat la nostra professora.
El primer dia tot va començar amb una explicació sobre el videoclip i com s’ha de fer pas per pas per assolir l’objectiu. Els passos més importants són els següents:

En primer lloc la preproducció(abans del rodatge); tot seguit la producció(rodatge) i finalment la postproducció(després del rodatge).

En les fases de producció audiovisual no pot faltar l’equip tècnic, les bases del guió tècnic, moviments de càmera i angulacions.
El primer dia vam fer una mica de classe teòrica sobre com funciona el món de l’audiovisual i després triar i planificar com estructuraríem la cançó que havíem d’interpretar. Després vam haver de crear entre nosaltres el nostre guió tècnic i les seves bases, és a dir, planificar tots els passos que s’han de seguir per aconseguir fer el videoclip i escollir en cada escena quina escala de plans posar i els diferents moviments de càmera segons les angulacions i quines escenes faríem en cada fragment de cançó.
Vam tenir unes tres hores per començar a filmar. Vam escollir entre tot el grup la cançó de Pimpinela “ Olvídame y pega la vuelta”, ens vam dividir en dos grups de sis i vam marxar al carrer a buscar els llocs on millor podíem grabar les nostres escenes.
El procediment va ser molt bo i efectiu perquè alhora que treballàvem, també disfrutàvem.
Ja ho teníem quasi tot acabat, ara només ens faltava perfeccionar-ho i repetir algunes escenes.
Segons l’opinió de la Marta Fora, fer aquest taller de l’audiovisual, “ha estat molt positiu perquè així ens hem pogut endinsar més en aquest món i conèixer diferents maneres de pendre imatges. No li trobo res negatiu”.
L’Elena Batllevell diu que “ la teòrica ha sigut una mica avorrida, tot i que la pràctica ha sigut més divertida” mentre que la Carolina Ortega creu que, “ al principi ha estat una mica avorrit, però després s’ha recompensat amb la part pràctica i molt divertida”.
Quasi tots els alumnes de ciències socials pensen el mateix que elles tres.
El segon dia vam acabar de grabar les escenes pendents i perfeccionar-les. Vam haver de canviar una mica les nostres idees del videoclip però sense gaires dificultats, només vam canviar alguns plans de guió i de lloc.
Per acabar l’activitat vam ajuntar totes les escenes, mitjançant un programa informàtic, perquè quedessin cordinades amb la lletra de la cançó i retallant les escenes innecessàries. En acabar això, vam ajuntar cada grup les dues parts per veure el vídeoclip acabat i sencer.
Va ser una experiència molt divertida i gratificant.
Carme Marfà afirma que fer aquestes activitats d’audiovisuals a las escoles és important perquè els alumnes s’endinsen en el món de l’audiovisual i descobreixen noves maneres de treballar, per després poder-les aplicar a l’escola i a casa seva.
Respecte els joves, a l’hora de fer aquetes activitats ho fan amb moltes ganes, i com que també tenen molta relació amb la tecnologia, els és més fàcil. En canvi, als adults, els pot ser una mica més difícil però acaben fent-ho perfectament.
A més a més d’estar llicenciada en cinema i en comunicació audiovisual, actualment està treballant en un guió cinematogràfic, i a part imparteix cursos en diferent escoles.
La Carme fa poc que es dedica a aquest món, només fa dos anys que va fer el seu primer taller i 3 anys que va acabar la seva primera carrera.
Per la Carme, estar en aquest món, no és gaire difícil ni per ella , ni per ningú, només s’ha d’anar practicant per apendre’n.

ELS ALTRES PROTAGONISTES: CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS

El dimarts 11 de març els alumnes del batxillerat científic i tecnològic van exposar les activitats que realitzàven.
Els científics estaven al laboratori de química experimentant diferents activitats. Explicaven com es feia la recristalització d’alum ordinari, l’objectiu de la qual era obtenir una substància pura. La valoració dels alumnes sobre els experiments han estat bastant bones: no són gaire difícils, ens deien. A més a més van mostrar un aparell molt curiós que servia per a l’electròlisi de l’aigua i dividir-la en hidrogen i oxigen. Aquesta activitat es realitzava mitjançant electricitat i s’utilitzava com a inflamable.
Un dels altres experiments era la Pila Daniell, la qual els permetia saber quina de les dues peces (coure i zinc) s’oxidava. També van explicar com funcionava una rentadora, situant un imant en un got d’aigua i un altre a sota creant un remolí. Realitzat aquest treball, la majoria de les valoracions que donaven els alumnes era que servia per entendre el que treballaven a classe i els hi semblava molt interessant. El Pedro García, professor de química i cap d’estudis de secundària, veia als seus petits científics davant de les pràctiques realitzades i de cara a la setmana molt motivats tenint en compte que portaven sis hores fent química, habent treballat molt i que de totes maneres caldria veure com ho portarien al llarg de la setmana.
D’altra banda, els alumnes del batxillerat tecnològic es trobaven a l’aula d’informàtica on practicaven dibuix tècnic assistit per ordinador mitjançant un programa sofisticat anomenat AutoCAD. La valoració dels alumnes també van ser força gratificants, entre d’altres, ens van comentar que els hi agradava la setmana de les ciències i les lletres per què es treballava a la classe de manera més dinàmica i no tant teòrica com normalment, que era bastant entretingut. Com amb els científics, la professora, en aquest cas la Soledad Guevara, va parlar sobre els seus alumnes: “de moment els veig una mica perduts, ja que és una pràctica difícil perquè estan a l’inici, però ho tiraran endavant. Aquest es mostraren una mica més enfeinats que els del científic.
Al dia següent, científics i tecnòlogics van fer una visita guiada per la SOLVAY. Un cop allà els van fer una presentació amb un video i un powerpoint a la sala de premsa on els hi explicaven la història de la fàbrica i els processos i elements que fan servir per produïr els diferents tipus de plàstic. En acabar, es van dirigir als laboratoris de la fàbrica on elstreballadors del sector van exposar el treball de les diferents màquines detalladament, explicant per a què i com s’utilitzaven a petita escala.
Els alumnes van assegurar que la visita va estar força interessant, però tot i això els hi va agradar més la part pràctica que no pas la presentació.
Per acabar la setmana amb bon peu, el divendres un autobús de ciències de l’escola La Salle va arribar a l’escola. Era un autobís preparat per fer una pràctica amb els alumnes científics. La pràctica en qüestió, consistia en programar un petit robot per a realitzar determinats moviments amb aquest. Les valoracions dels alumnes, en general, van ser bastant bones, perquè mai havien realitzat una activitat semblant. Tots plegats formen l’àmbit de les ciències complementant, d’aquesta manera, la setmana juntament amb els de lletres.

EL TERROR DELS LLIBRES

Daniel Alpáñez, , home de 25 anys solter i amb un sentit macabre de l’humor, és autor del llibre El horrendo sepelio, un recull d’històries sagnants, violentes amb un toc picant i sempre amb algun boig per entremig. Són històries entre el terror i la intriga, basades en un fil argumental simple però amb un rerefons per la interpretació molt gran. Segons ell, el seu llibre no el considera nomès eròtic encara que forma part del contingut, el considera més una barreja. Actualment, a part de treballar en un càtering de Barcelona, escriu una novel.la, que ell considera que pot fer-ho millor que en el seu primer llibre, “un desastre” ens deia segons la seva valoració autocrítica del llibre. Va començar a escriure als 21 anys, encara que es va iniciar en la lectura als 13 i va intentar escriure un llibre als 16 però no ho va fer. Paradòxicament i encara que sembli estrany, el llibre està escrit en castellà encara que ell fos un estudiant molt dolent en aquesta matèria.Va començar a escriure el recull als 21 anys, però als 23 va prendre un petit descans. “ Es un trabajo constante y duro esto de ser escritor”,ens deia amb paraules seves. Per desgràcia seva, el llibre no va tenir gaire èxit, doncs l’editorial era petita i ell és un autor novell. Aproximadament va vendre 500 exemplars. Va publicar el llibre en part gràcies als seus amics, com la Zaira Àlvarez, professora de castellà en el batxillerat de la nostra escola, que el van empènyer a publicar el llibre. Ens va fer un “joc literari” mitjanament entretingut que consistia en què ell ens deia un títol de les històries del llibre i nosaltres li dèiem l’argument de la història. Sorprenenment, alguns vam poder més o menys endevinar de què tractava la història que ens plantejava amb el títol que ens deia.

Actualment ell, està escrivint una novel·la perquè, “hay que mirar para adelante”. Encara que fer llibres a ell no li produeixi molts beneficis seguirà escrivint-ne perquè no ho fa per els diners sinó per entretenir-se. Doncs, tant escriure com llegir, “son cosas divertidas que te enriquecen como persona”.

EL PERIODISME ESPORTIU ARRIBA A L'ESCOLA

El passat dimarts 11 de març els alumnes de batxillerat, vam tenir el plaer d’assistir a una xerrada protagonitzada per dos periodistes esportius de TV3, molt coneguts, com són Àlex Castells i Jordi Sunyer.
Àlex Castells és el comentarista dels partits de futbol de dissabte al vespre a TV3. A més, col·labora en els programes “GOL a GOL” i “GOL a GOL Espanyol”, que s’emeten els diumenges a la tarda i a la nit.
Jordi Sunyer té el seu propi programa, “FUTBOLCAT”, i fa també les retransmissions dels partits d’equips de segona divisió A i B. En aquest espai, informa sobre les classificacions i l’actualitat del futbol a casa nostra.
A la xerrada van explicar el seu pas per la universitat com a estudiants de periodisme i les diferents etapes i experiències que van viure. A més, explicaren els seus antecedents i la manera d’aprofitar qualsevol oferta de treball als seus principis com a periodistes. També explicaren els avantatges i inconvenients de la seva feina i de les conseqüències que porta treballar en televisió. D’altra banda, es van oferir a explicar experiències personals i anècdotes de la seva carrera professional.
Tot seguit, quan van acabar la xerrada, hi va haver una ronda de preguntes on els alumnes es van mostrar molt interessats en aprofundir sobre allò que havien explicat. Hi van haver qüestions sobre el món del periodisme, sobre el moment actual de la televisió, sobre les seves vides personals i, fins i tot, van proposar-los de fer una retransmissió “en directe”.
Finalment, els alumnes van assegurar que havia estat una activitat força dinàmica, entretinguda i amb informació aprofitable per un futur no molt llunyà.
La visita de Jordi Sunyer i Àlex Castells, que van afirmar haver viscut una grata experiència, va despertar un gran interès per part dels alumnes.

J.B. XURIGUERA, UN AUTOR PER DESCOBRIR

Dilluns 10 de març de 2008

Durant la presentació de la VI Setmana de les Ciències i les Lletres, el dia 10 de març, vam tenir el plaer d’escoltar el fill de Joan Baptista Xuriguera, Pau Xuriguera.
La xerrada tractava sobre la vida i obra de J.B. Xuriguera, cèlebre lingüista català que mai va rebre el reconeixement a tota una vida dedicada a la literatura catalana.
Coincidint amb el centenari del seu naixement (1908-2008), el seu fill Pau recorre el panorama català actual buscant el reconeixement pel seu difunt pare.
J.B. Xuriguera, a part de ser l’autor del diccionari de verbs catalans conjugats, dedicà gran part de la seva carrera literària a altres gèneres com el teatre, la novel·la i la poesia. Van ser obres que no van tenir un gran ressò mediàtic però cal remarcar que el seu contingut és de molta qualitat.
Va enfocar la xerrada entorn la biografia de J.B. Xuriguera, destacant les seves obres publicades i remarcant l’esforç i la dedicació que el seu pare va dedicar en cos i ànima a la llengua catalana. Això li portà grans dificultats durant la postguerra espanyola a causa de la censura que duia a terme el règim de Francisco Franco. La majoria dels seus llibres van ser finançats i publicats per ell mateix. A més, després de tornar de França no va poder tonar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona fins dos anys després de la mort del Caudillo.
Després de la conferència vam tenir el plaer de parlar amb en Pau, que ens va donar una sèrie d’opinions respecte la joventut catalana i la vida del seu pare.
Pau Xuriguera creu que l’ensenyament actual és massa poc estricte i critica els estudiants pel poc esforç que demostren. També va remarcar la manca de vocabulari dels joves i el poc temps que dediquen a la lectura.
Ens va explicar que el seu pare es va dedicar a la literatura per vocació, ja que els seus pares eren gent humil i treballaven al camp. J.B. Xuriguera va patir molt durant la postguerra a causa de la censura del règim de Franco a la llengua catalana (va exiliar-se a França, fet que dificultà la publicació de les seves obres en català).
Com hem dit anteriorment, Pau Xuriguera recorre Catalunya per aconseguir el reconeixement que es mereix el seu pare degut a la seva dedicació per la literatura catalana. Confessa sentir-se orgullós del seu pare, però alhora sempre l’anomena com una persona humil i senzilla.
Pau Xuriguera continuarà lluitant perquè la feina del seu pare es vegi recompensada del tot.